HISTÒRIA I PATRIMONI
La Catedral del Vi del Pinell de Brai
El celler cooperatiu del Pinell de Brai és considerat una de les obres més destacades de l’arquitectura agrària catalana. Conegut popularment com la Catedral del Vi, aquest edifici simbolitza l’orgull d’un poble que va posar l’art al servei de l’agricultura.
La construcció va començar a partir dels plànols de Cèsar Martinell, i va comptar amb el suport de la Mancomunitat de Catalunya, que va veure en aquestes cooperatives un model de progrés i dignitat per al món rural. Tot i les dificultats, l’edifici va créixer amb empenta i entusiasme, seguit dia a dia pels veïns, que veien en aquell projecte una obra col·lectiva que transcendia el pur valor funcional.
La façana i el fris de Xavier Nogués
Un dels elements més icònics de l’edifici és el fris ceràmic que corona la façana principal. Amb més de 40 metres de llargada, és obra del pintor i dibuixant Xavier Nogués, un dels màxims exponents del noucentisme català. Aquest fris, realitzat amb ceràmica vidriada, representa escenes caricaturesques de la verema i l’elaboració del vi i de l’oli, amb un estil popular i irònic que connecta amb l’esperit de la terra.
Aquesta intervenció artística no només embelleix l’edifici, sinó que reforça el seu caràcter únic dins el conjunt d’obres de Martinell. La façana, amb el maó vist, les gelosies, la pedra treballada i la ceràmica verda, és un exemple perfecte d’integració entre funció i bellesa.
Cèsar Martinell, l’arquitecte
Cèsar Martinell i Brunet (1888–1973), natural de Valls, va ser arquitecte, historiador de l’art i divulgador. Format a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, va tenir com a mestres a figures com Lluís Domènech i Montaner, i va col·laborar amb Joan Rubió i amb el mateix Gaudí. La seva obra combina l’herència modernista amb els valors clàssics del noucentisme.
Martinell va destacar especialment en el disseny de cellers i cooperatives agrícoles, buscant sempre solucions tècniques avançades i una estètica digna per al món rural. El celler del Pinell de Brai és una de les seves obres més estimades, on es pot llegir l’empremta de Gaudí, la funcionalitat moderna i el respecte per la cultura popular.
Arquitectura i estructura
L’estil de l’edifici es troba entre el modernisme i el noucentisme. Consta de tres naus frontals: la central i la de la dreta, destinades a sales de tines, i la nau de l’esquerra, de dues plantes, pensada com a molí d’oli. Totes elles estan cobertes amb arcs parabòlics i estructures de fusta que aporten elegància i lleugeresa a l’espai.
A la part posterior, dues naus transversals acullen la zona d’elaboració, situada a un nivell inferior. L’interior sorprèn per la seva amplitud, lluminositat i harmonia, gràcies a la disposició dels arcs i les gelosies de maó que permeten el pas de la llum.
